dimecres, 22 d’octubre del 2025

한국 여행

QUINA ÈPOCA ÉS MILLOR PER VIATJAR A COREA DEL SUD?

Corea del Sud és un destí meravellós durant tot l'any, però cada estació té el seu encant propi i els seus reptes. Si t'estàs plantejant viatjar al país asiàtic, aquí t'explicarem quins són els avantatges i desavantatges per cada temporada, llocs d'interès així com festivitats i espais que no et pots perdre. 

PRIMAVERA-del març al maig (봄-3월부터 5월까지)

La primavera sense dubte és una de les èpoques de l'any més boniques i úniques si viatges a la zona d'Àsia oriental. Així com al Japó, Corea es pinta d'un color rosa preciós amb el floriment dels cirerers a tot el país. Deixant enrere les temperatures fredes, el clima puja lleugerament i es torna agradable, és ideal per caminar i explorar el país. 



És el moment idoni per fer fotografies en llocs com el Yeouido Park a Seül, aprofitar per gaudir del Cherry Blossom Festival o anar al Gyongbokgung Palace, que es trobarà ple de colors molt bonics, i aprofitar per a posar-te la vestimenta tradicional de Corea, el hanbok



Una altra festivitat important a Corea és el Buddha's Birthday o 석가탄신일 on els temples budistes com el Jogyesa Temple s'il·luminen amb petits fanals i és molt agradable. 



Si ens fixem en alguns desavantatges, podem dir que aquesta època és de les més turístiques al país asiàtic. Com la temperatura és ideal i moltes persones volen gaudir d'uns paisatges preciosos, els preus dels bitllets d'avió per aquesta època poden ser una mica elevats, així com l'allotjament també podria pujar o no haver-hi gaires opcions per culpa de l'overbooking. A més que estarà ple de turistes i potser els llocs més emblemàtics estan molt plens. 

Un altre fenomen a destacar és el pols groc o en castellà "polvo amarillo", es tracta d'un fenomen a Àsia Oriental, que s'origina a la Xina i Mongòlia, però que amb el vent arriba a Corea del Sud. Aquest pot causar lleus al·lèrgies o derivar a altres malalties, per això és molt típic portar mascareta per evitar-ho. Sempre hi ha avisos i recomanacions directes del govern per mirar l'estat de l'aire i anar amb precaucions perquè no afecti tant les persones. 


Així doncs, si vols viatjar per aquesta època de l'any, estalviar i reservar els bitllets amb antelació per poder gaudir de Corea del Sud a la primavera és una bona opció. 

ESTIU- del juny a l'agost (여름 6월부터 8월까지)

L'estiu a Corea pot ser molt interessant, deixant enrere la temperatura agradable de la primavera, comença la calor i la humitat a la península. Tot i això, té els seus grans avantatges. 
Durant aquesta època de l'any, les festivitats, les platges i la vida nocturna són clau. Si t'agrada aquest pla, pot ser la teva millor opció. Els joves no tenen classe i surten a desconnectar, a les grans ciutats o tornen als seus pobles amb les seves famílies. 


A més, el festival d'aigua més famós de Corea, el Waterbomb Festival pot ser molt bona opció per refrescar-se i gaudir de molt bons artistes. Anys enrere artistes com PSY, Chung ha, Jeon Somi, Naeyon de Twice entre altres han format part d'aquesta gran performance. 


Un altre festival molt famós a les zones més properes al mar, és el festival de Borygeong Festival o 보령머드축제. Es tracta del festival del fang, on es fan diverses activitats temàtiques de fang, pintura amb fang, lliscament en fang, castell inflable de fang, massatge de fang, tot relacionat amb el fang. Aquesta normalment se celebra durant el juny i és una activitat en què molts turistes i locals hi participen.



Finalment, una altra festivitat que es troba a Busan pot ser molt interessant. El Busan Sea Festival o 부산바다축, és un festival que es du a terme normalment al mes de l'agost, on principalment el seu objectiu és promocionar la ciutat de Busan. Es fan diverses activitats a més de paradetes amb menjar típic de la zona. Si t'interessa la vida local i conèixer les tradicions de la zona costanera pot ser una molt bona opció. 

 
Com a desavantatges, podem dir que la calor i el clima humit els principals inconvenients. Fa una temperatura que ronda els 30-40 graus a més que la humitat per les pluges constants poden ser molt incòmodes. Com es tracta d'una zona molt propera al Japó i a la zona de tifons, hi ha tempestes i pluges torrencial cosa que fa que sortir al carrer no sigui el més agradable. 



Així doncs, és recomanable, portar sempre a sobre uns paraigües o un impermeable i quan fa molta calor que normalment és al migdia i tarda, buscar un centre comercial o cafeteria amb aire condicionat pot ajudar molt per combatre el clima calorós. 

TARDOR-del setembre fins al novembre (가을-9월부터 11월까지)

Al mes de la tardor així com a la primavera, el paisatge i els carrers s'omplen de colors, però aquest cop de groc, taronja, marró i vermell. Les fulles cauen i comencen a baixar les temperatures el que provoca un ambient fresc però càlid, perfecte per portar jersei però sense jaqueta. 


Aquesta època de l'any és ideal per fer senderisme a diversos parcs dins o fora de les grans ciutats. Com el clima és ideal, pots visitar un dels parcs nacionals més concorreguts el Seoraksan 설악산국립공원, a la província de Gangwon, en aquest es troba la tercera muntanya més alta del sud de la península, incloent-hi les illes de Jeju. 

 

Una altra recomanació és el parc nacional de Bukhansan o 북한산국립공원 aquest es troba a la província de Gyeonggi, a prop de Seül. Tot i no ser una ruta fàcil, la naturalesa i els colors de l'espai natural, fan que moltes persones vagin a desconnectar de la gran ciutat.

També, com a festivitats a destacar, el Chuseok (추석) són un dels dies més importants a escala nacional. Les famílies es reuneixen i celebren l'abundància de la collita compartint menjar tradicional i els avantpassats. Tot i això, un dels inconvenients és que molts comerços i restaurants tanquen durant aquests dies, cosa que pot dificultar els plans dels turistes. Tot i això, és una gran oportunitat per gaudir de la calma de les ciutats, visitar temples o participar en activitats socials.


Un únic desavantatge, és que aquest període és molt curt i els colors de la tardor marxen molt de pressa i el fred de l'hivern s'instal·la als carrers.


HIVERN-del desembre al febrer (겨울-12월부터 2월까지)

L’hivern a Corea del Sud és una època màgica i plena d’encant, especialment per a aquells que gaudeixen del fred i dels paisatges coberts de neu. Les temperatures poden baixar força, sobretot al nord del país, arribant fins i tot a menys deu graus. Però això també crea escenaris que semblen trets d’un drama coreà, amb muntanyes blanques, llums d’hivern i un ambient acollidor a tot arreu.


Durant aquests mesos, les activitats d’hivern es relacionen amb la neu. Els amants de l’esquí poden gaudir d’estacions com Pyeongchang (famosa pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2018), Vivaldi Park o Yongpyong Resort, totes amb bones instal·lacions i paisatges espectaculars.



O bé si prefereixes relaxar-te, una visita a les Aigües Termals de Seoraksan pot ser una experiència increïble: envoltat de natura, amb la neu al voltant i l’aigua calenta, és molt agradable.

Un altre avantatge d’aquesta època és que hi ha menys turistes estrangers, fet que permet descobrir Corea d’una manera més tranquil·la i autèntica. Tot i això, cal anar ben abrigat ja que les temperatures són molt baixes i, en alguns dies, el fred pot ser massa intens per caminar llargues estones a l’aire lliure.


Pel que fa a festivitats, el punt fort de l’hivern és el Seollal (설날), l’Any Nou Lunar, una de les celebracions més importants del país. Les famílies es reuneixen, vesteixen amb hanbok tradicional, juguen a jocs típics i preparen plats com el tteokguk (sopa d’arròs). A més, a ciutats com Seül, Busan o Daegu, els llums i decoracions d’hivern omplen els carrers, creant un ambient festiu i molt fotogènic.


En conclusió, els mesos més cars són a la primavera i la tardor, però el clima és el més agradable i està ple de cultura i festivitats nacionals. Mentre que a l'hivern i l'estiu, el clima és més extrem i això pot fer que l'estada sigui una mica més complicada, però sí que és cert que són èpoques amb menys turistes i més tranquil.

Així doncs, no hi ha una temporada millor o pitjor, cada estació ofereix una experiència única i depèn molt del que més t'agradi.






dimecres, 15 d’octubre del 2025

케이팝 데몬 헌터스

KPOP DEMON HUNTERS

Amb una estètica vibrant i una trama plena d’energia, Kpop Demon Hunters, s’ha consolidat com a un dels grans èxits més recents més importants a la plataforma del Netflix. Tot i que ja han passat uns mesos des de l’estrena, volíem aprofitar aquest espai per parlar-ne d’aquesta pel·lícula tan única.



SINOPSIS

A un Seül que mai dorm, tres estrelles del K-pop, la Rumi, la Mira i la Zoey, dominen els escenaris amb el seu grup HUNTR/X. El que ningú sospita és que, quan s’apaguen els micròfons i els focus, aquestes artistes es transformen en guardianes del món dels vius, caçadores de criatures i dimonis que s’alimenten de l’ànima de les persones. Tot va bé i quasi aconsegueixen bloquejar a tots els dimonis quan una nova boyband, els enigmàtics Saja Boys, irrompen al panorama musical. Darrere del seu encant perfecte, s’amaga una força antiga que podria destruir tot el que estimen. A més, la Rumi que té la veu principal dins de la girlband, té un secret que no pot compartir amb ningú, però en Jinu, líder dels Saja Boys, potser el descobrirà.
Música, màgia i identitat xoquen en una batalla on la llum de l’escenari pot ser tan perillosa com la foscor.




ELEMENTS DE LA CULTURA COREANA DINS DE LA PEL·LÍCULA

Al llarg de la pel·lícula podem veure diferents elements que propis del folklore coreà
Un dels més destacats és el jeo-seung-sa-ja, conegut com l’àngel de la mort o la parca, figura habitual a les llegendes sobre el pas al més enllà. També hi trobem els dokkaebi, follets o goblins que representen forces màgiques capritxoses, i els mul-gwi-sin, esperits d’aigua lligats als rius i llacs, que connecten la naturalesa amb el món dels morts.

Un altre element essencial són les mudang, les xamanes coreanes. A la pel·lícula, aquestes dones són presentades com les primeres idols: figures que combinen el cant, la dansa i els rituals espirituals per sanar les ànimes. Els concerts de les protagonistes evoquen els antics rituals xamànics, convertint l’escenari en un espai sagrat on música i espiritualitat s’uneixen.


ESPAIS REALS REPRESENTATS

La trama ens transporta per espais emblemàtics de Corea del Sud, cadascun carregat de significat. L’arbre Dangsan i el santuari Seonandang recorden els llocs on la gent oferia pregàries i desitjos. També apareixen paisatges urbans reals com la Namsan Tower, l’estadi de Samsil, el barri tradicional de Bucheon Hanok, el parc Daksan i els carrers plens de llums i cartells de Myeongdong.
Aquests escenaris barregen el passat i el present de Seül, mostrant una ciutat on la modernitat conviu amb les arrels més profundes. Fins i tot es poden veure hanuiwon (clíniques d’orientació tradicional), moyoktang (banys públics), i petits detalls quotidians com els snacks de gamba, el gimbap o les ajumma venent menjar al carrer.




DETALLS QUE POT SER NO HAVIES PERCEBUT

Els accessoris i objectes que porten les protagonistes també tenen una gran càrrega cultural. El norigae, un penjoll tradicional, es converteix en el seu lightstick modern i forma part de la indumentària de les tres integrants; i les armes que utilitzen estan inspirades en objectes reals de l’era Joseon, com la saingom, l’espasa de Rumi.



A més, en els records i escenes que mostren les caçadores antigues, podem veure-les vestides amb hanbok, la roba tradicional coreana. Aquests vestits, amb les seves teles lleugeres i colors simbòlics, contrasten amb l’estètica futurista de les protagonistes actuals, creant un pont visual entre passat i present.

La pel·lícula també inclou una escena especialment simbòlica, però que potser no t'has adonat: la presentació de les HUNTR/X davant la pintura Ilwol Obongdo, un paravent tradicional que representa el sol, la lluna i les cinc muntanyes sagrades. Aquest moment reforça la idea que les protagonistes no són només artistes, sinó també guardianes d’una herència ancestral.

 

I, com a toc final, els animals simbòlics del tigre i la garsa evoquen el clàssic motiu de la pintura kkachihorangi (까치호랑이) on el tigre i la garsa simbolitzen la força i la bona fortuna aquest.



EL K-POP EN CADA ESCENA

Les protagonistes són molt més que caçadores, són ídols del K-pop, amb tot el que això implica dins la cultura coreana. La pel·lícula retrata el món intens i competitiu de la indústria musical, on les cantants, com les caçadores Rumi, Mira i Zoey viuen atrapades entre la pressió de l’èxit i la necessitat d’expressar la seva identitat.

Els creadors del film s’han inspirat directament en diversos grups reals del K-pop. Per exemple, se sap que el grup de la mare de la Rumi està basat en S.E.S., una de les primeres bandes femenines d’èxit dels anys noranta, pioneres del pop coreà modern. En canvi, el grup actual de les protagonistes, HUNTR/X, beu de l’estil i l’actitud de grups com BLACKPINK, ITZY i TWICE.



D’altra banda, els Saja Boys recorda clarament els grans grups masculins de la segona i tercera generació del K-pop: TXT, BTS, ATEEZ, MONSTA X, Stray Kids o BIGBANG. El seu carisma i la seva estètica reflecteixen la sofisticació dels boybands actuals, però amb un gir sobrenatural. Sobre una de les seves cançons principals (Your Idol) la creadora de les cançons de la pel·lícula i qui dona la veu cantada de la Rumi,  l'artista EJAE, va explicar la clara referència al nivell d'obsessió que poden tenir els diferents fandoms dins de la indústria del K-pop. I els Saja Boys junt amb el seu grup de fans ho reflecteixen a la perfecció dins de la pel·lícula.

A més, el personatge d'en Jinu mostra clares similituds físiques amb els actors Cha Eun-woo o Nam Joo-hyuk, els mateixos creadors van confirmar que es van inspirar en ells. 



També, la veu que dona al personatge d'en Jinu la fa l'actor del famós K-drama Business Proposal, Ahn Hyo-seop. I la veu del dolent de la pel·lícula és la de l'actor que dona vida al personatge 001 de Squid Game, Lee Byung-hun. Així com l'actriu Kim Yun-jin qui fa el personatge de la Céline a la pel·lícula, també participa en la famosa sèrie de XO Kitty com a Ji-na Lim, la directora del KISS. 

 





La pel·lícula reflecteix detalls molt autèntics del K-pop, com la relació entre “sunbae” (seniors) i “hoobae” (júniors), basada en el respecte dins del món de l’entreteniment, on qui fa el seu debut primer i té més experiència són els sunbae i els hoobae tenen menys temps dins de la indústria. Aquest vincle es veu en la relació entre les protagonistes i el Saja Boys en el programa d'entreteniment. 

A més a més, el famós grup de Twice canta una de les cançons de les Huntrix, Take Down, que forma part del soundtrack de la pel·lícula.


Finalment, fa poc les veus cantades de la Rumi, Mira i Zoey, interpretat per la EJAE, Audrey Nuna i Rei Ami es van presentar al famós programa estatunidenc d'en Jimmy Fallon i van cantar per primer cop en viu la cançó més escoltada del grup, Golden!



Si us agrada el món del K-pop i la cultura coreana aquesta pel·lícula us encantarà! I si ja l'heu vist, podeu posar algun comentari si us heu adonat d'algun detall més dins de la pel·lícula que vulgueu compartir!




dijous, 9 d’octubre del 2025

한글날

Feliç dia del Hangul


Avui 9 d’octubre celebrem el dia de l'alfabet coreà (한글날), conegut com a hangeul o hangul en coreà 한글. És un sistema d’escriptura fonètic que permet escriure i llegir els sons tal com es pronuncien. Aquest alfabet va crear al segle XV pel rei Sejong el Gran de la Dinastia Joseon i els seus erudits. 

  


Però, per què el van crear?


Abans que s’inventés el hangul, s’utilitzaven els caràcters xinesos (hanja) per escriure el coreà, però com que el coreà i el xinès són llengües molt diferents, era difícil representar correctament el coreà amb hanja. Per aquesta raó, la gent comuna, especialment les classes més baixes, tenia dificultats per expressar les seves idees i pensaments per escrit.


El rei Sejong i els seus erudits van crear, amb aquesta idea, uns caràcters que permetessin als ciutadans escriure fàcilment els sons. L’any 1446, el nom original de l’escriptura creada va ser Hunminjeongeum (훈민정음), que significa “els sons correctes per ensenyar al poble”. El nom hangul va començar a utilitzar-se a principis del segle XX, al voltant de 1910. Han vol dir “gran” i geul vol dir “lletra”, així que hangul significa literalment “gran escriptura”. Tot per facilitar l’escriptura i lectura al poble coreà. 


Els principis i mètodes que van fer servir per crear les consonants i les vocals del hangul es troben explicats al document nacional núm. 70, el Hunminjeongeum Haerye (훈민정음 해례) (en hanja, 訓民正音解例), publicat el 1446. L’any 1997, la UNESCO el va declarar Patrimoni documental de la Humanitat. 


A continuació, podem veure una taula periòdica una mica diferent, ja que en comptes de tenir elements químics, podem veure la classificació dels diferents caràcters de l'alfabet coreà i la seva romanització:



Aquest cop en comptes de només explicar-vos la història i el funcionament del hangul, volem ensenyar-vos més sobre l'alfabet coreà, però en llengua de signes.


Quan aprenem llengua de signes en qualsevol idioma, cal saber l’alfabet per poder per exemple explicar com et dius, lletrejant lletra per lletra i poder presentar-te. Creiem que pot ser molt interessant per una comunicació molt bàsica amb persones de la comunitat sorda. A continuació us deixem un vídeo i una imatge visual amb l’explicació de l’alfabet coreà en llengua de signes.


          


I ara? Després de practicar una mica, ja sabeu com es lletreja el vostre nom en llengua de signes coreana?


A més a més, us recomanem Twinkling Watermelon (반짝이는 워터멜론) un drama coreà on podem veure personatges sords, les seves dificultats i com es relacionen amb el seu entorn.






dilluns, 6 d’octubre del 2025

추석

Donem la benvinguda al Chuseok!

Com cada any a Corea celebrem el Chuseok (추석) o també conegut com a Hangawi. Junt amb el Seollal (any nou lunar) és una de les grans festivitats de Corea. Se celebra el dia 15 del vuitè mes lunar, quan la lluna es torna més brillant i dona la benvinguda a la tardor. L'essència del Chuseok barreja la gratitud per la collita, respecte pels avantpassats i la família. 

Aquest any, el dia 15 del vuitè mes lunar és el 6 d'octubre, però a Corea del Sud es començarà a celebrar a partir del dia 5 i fins al 8 d'octubre. Normalment, només són tres dies consecutius, però enguany el dia 8 cau també en festiu a la península, coincidint amb el quinzè dia del vuitè mes lunar. 
L'elecció de la data no és a l'atzar: coincideix amb la lluna plena, que simbolitza la plenitud i prosperitat, i marca també el final de la collita de l'arròs i d'altres cultius fonamentals en la dieta coreana.

Què es fa durant aquesta festivitat tan emblemàtica?

Per descriure-ho fàcilment podem dir que és com el dia d’accions de gràcies "coreana", ja que les famílies es reuneixen, tornant al seu poble o ciutat d’origen. Aquest moviment massiu provoca que trens i carreteres col·lapsin per la gran magnitud dels desplaçaments. Originalment, és una celebració per la collita i per agrair la generositat de la terra.
A més, es prepara el menjar típic coreà on podem destacar:
  • Els songpyeon (송편), pastissos d’arròs farcits i cuits al vapor sobre fulles de pi.
  • Els jeon (부침개 o 지짐개), que són coquetes salades.
  • El hanjeongsik (한정식), un banquet amb diversos plats tradicionals.
També es realitza una cerimònia en honor als avantpassats anomenada charye (차례), on se’ls ofereix menjar com a ofrena.
 
Hi ha dos tipus principals de rituals:
  • Jesa (제사): rituals ancestrals familiars.
  • Seongmyo (성묘): visita i cura de les tombes dels avantpassats.
Com que és un dia festiu nacional, és típic vestir-se amb el hanbok (한복), la roba tradicional coreana, i participar en jocs i balls populars, molts dels quals s’han transmès de generació en generació.

 

Quins són els orígens d’aquesta festivitat?

Tot i que no hi ha res del tot clar, hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen del Chuseok. D’entrada, molts estudiosos coincideixen que està lligat al final de la collita, com un antic ritual agrari en què s’agraïa a la terra i als esperits dels avantpassats l’abundància de l’any. Aquesta explicació reforça el caràcter agrícola de la societat coreana tradicional i encaixa amb el simbolisme de la lluna plena com a símbol de prosperitat.

Una altra teoria molt comentada és la de les competències de teixit durant la dinastia Silla, recollida al Samguk Sagi. Segons aquestes cròniques, sota el regnat del rei Yuri (24-54 a.C.), les dones s’organitzaven en grups per competir en teixit. El dia 15 del vuitè mes lunar, el grup perdedor havia d’oferir menjar i beguda al guanyador, i després tots plegats celebraven amb cants i danses. D’aquest costum hauria nascut el nom de Hangawi, que significa “la gran meitat de la tardor”.

Finalment, hi ha també la teoria militar, segons la qual el Chuseok podria commemorar algunes de les grans victòries del regne de Silla. El Nihon Shoki (日本書紀) japonès i altres textos apunten que la festa es relacionaria amb episodis com la unificació dels Tres Regnes o la victòria sobre Goguryeo. Aquesta interpretació ofereix una visió més política i patriòtica de l’origen de la festivitat.



Què sabem del Chuseok a Corea del Nord?

La veritat és que hi ha poca informació sobre com es viu el Chuseok al nord de la península. El que sí que se sap és que no té la mateixa importància que a Corea del Sud. La principal diferència és que allà només se celebra un dia, i més que una festivitat plena de rituals i significat, es considera simplement un dia lliure o festiu.
De fet, sembla que al Nord té més rellevància el Seollal (Any Nou Lunar), que es celebra durant més dies i amb un sentit més proper al que es viu al Sud.


I la diàspora coreana?

Finalment, cal destacar el paper de les comunitats coreanes a l’estranger, ja sigui a la Xina, els Estats Units, el Japó i, en menor mesura, a Espanya. Aquestes comunitats mantenen viva la tradició del Chuseok, adaptant-la al context del país on viuen.
Les celebracions prenen forma de festivals culturals, fires gastronòmiques o activitats comunitàries que no només uneixen els coreans de la diàspora, sinó que també serveixen per donar visibilitat a la cultura coreana davant de la societat local.
Per exemple, a l’Argentina, els Estats Units i Madrid ja s’han organitzat celebracions en anys anteriors, que combinen gastronomia, música, dansa i altres elements típics del Chuseok, convertint-se en una finestra oberta a la riquesa cultural de Corea.


I tu? Coneixies aquesta festivitat tan emblemàtica i popular coreana?