Seollal (설날)

El dia 29 de gener és el primer dia del calendari lunisolar i per tal de commemorar l’any nou coreà, els coreans celebraran durant tres dies el Seollal (설날), una de les festes tradicionals més importants de Corea del Sud. En la nova entrada del blog us parlarem sobre el Seollal i els trets més característics d’aquesta festivitat. 

Seollal és una festivitat tradicional coreana que commemora el primer dia del calendari lunar. La celebració dura tres dies i molts coreans tornen a les seves ciutats natals per passar aquests dies amb les seves famílies i menjar plats tradicionals coreans. El tteokguk (떠국), la sopa de pastís d'arròs, és el menjar central del Seollal. Aquest simbolitza el desig de prosperitat i de bona sort pel nou any i també tenir un any més d’edat. Altres menjars típics són mandu (만두) o boles de massa coreanes, els jeon (전), pancakes coreans salats amb moltes varietats i sujeonggwa (수정과) una beguda tradicional coreana feta amb caquis, canyella, sucre i gingebre. 

Una altra part important de Seollal és el charye (차례). Es tracta d'una ofrena ritual d'aliments i begudes que les famílies coreanes porten a terme per mostrar respecte i commemorar els seus avantpassats. Charye es practica habitualment en un Sadang (사당) o santuari tradicional. Sebae (세배) també és un costum essencial del Seollal. Els nens i les nenes, els quals porten el hanbok (한복) la vestimenta tradicional coreana, s'agenollen i s’inclinen davant els ancians per mostrar respecte i agraïment. Posteriorment, aquests reben diners en unes bosses de seda anomenades bokjumeoni (복주머니), les quals simbolitzen bona sort i prosperitat. Aquest costum de rebre diners per part dels ancians durant Seollal rep el nom de sebaetdon (세뱃돈).

Les famílies també passen l’estona jugant a jocs tradicionals coreans. Els més jugats, solen ser Yut-nori (윷놀이) i Hwatu (화투). Yut-nori és un joc de tauler i pals de fusta. Quan és el torn de cada jugador, aquests llancen els pals cap amunt i depenent de com aterren, poden avançar la seva peça del tauler o l'han de moure cap enrere. Hwatu és la baralla tradicional coreana, utilitzada en diversos jocs de cartes. El més popular és Go-stop (고스톱), el qual consisteix a intentar combinar cartes parelles per guanyar punts. 

Pels coreans, el Seollal no només és una festivitat, també és una expressió viva de la cultura i la tradició coreana, on els valors de la família, el respecte als ancians i l'esperança per un any pròsper conformen els trets més característics d'aquesta gran festivitat.

Ja havíeu sentit parlar sobre els diferents costums tradicionals que els coreans porten a terme durant Seollal?

Us llegim!

Patrimonis culturals immaterials de Corea del Sud

Sabíeu que Corea del Sud actualment disposa de 23 Patrimonis Culturals Immaterials de la Humanitat? Escollits per la UNESCO, aquests béns culturals es consideren de gran valor ja que representen la cultura sud-coreana. Per això, la UNESCO es compromet a protegir i preservar-los perquè puguin arribar a generacions futures i tinguin reconeixement i interès internacional. En la nova entrada del blog us parlem de 5 dels patrimonis culturals immaterials de Corea del Sud. 

 

Pansori 판소리

➞ Inscrit l’any 2008  

El pansori és un gènere de narració musical interpretat per un o una cantant i acompanyat per un músic que toca el tambor. Es caracteritza pel cant expressiu i la parla estilitzada de narracions improvisades, les quals combinen expressions literàries rurals i erudites. 

Originat al sud-oest de Corea al segle XVII, el pansori va romandre una tradició oral entre la classe popular fins a finals del segle XIX, quan va adquirir un contingut literari més sofisticat i també va gaudir de gran popularitat entre l’elit sud-coreana. 

El terme pansori deriva de les paraules pan 판 (un lloc on es reuneix molta gent) i sori 소리 (cançó). 

Taekkyeon 택견

➞ Inscrit l’any 2011 

El taekkyeon és un art marcial tradicional coreà caracteritzat pels moviments fluids i rítmics de mans i cames. Conté gran varietat d’habilitats ofensives i defensives i els seus intèrprets fan ús de formes elegants i circulars i tenen molta força i flexibilitat.  

En ser un esport accessible per a tothom, el taekkyeon facilita la integració en la comunitat i és practicat per moltes persones com a activitat diària. A més, existeix una Associació Coreana de Taekkyeon que s’encarrega de la transmissió i la promoció d’aquest art marcial tradicional. 

Kimjang 김장

➞ Inscrit l’any 2013 

Kimjang és el procés de preparació del kimchi, aliment essencial en els àpats coreans, que porten a terme algunes comunitats. Aquesta preparació segueix un cicle anual. A la primavera, les llars adquireixen marisc com gambes i anxoves per la fermentació. A l’estiu, compren sal marina i cullen pebrots vermells, els quals s’assequen i posteriorment es trituren. A finals de la tardor, arriba la temporada del kimjang i les comunitats es reuneixen per preparar col·lectivament grans quantitats de kimchi i assegurar que tothom en té prou per passar l’hivern. Així, la pràctica col·lectiva del kimjang reafirma la identitat coreana i enforteix la cooperació familiar. 

 Nongak 농악

➞ Inscrit l’any 2014 

Nongak és un art escènic popular derivat dels ritus comunitaris dels camperols que combina la dansa, la música, el teatre i les acrobàcies. Aquestes actuacions es portaven a terme per diversos propòsits, com apaivagar els déus, resar per una bona collita, fer fora als mals esperits, o recaptar fons per a projectes de la comunitat. 

El nongak es caracteritza per espectacles amb coreografies i balls de serpentines, on els intèrprets porten màscares i van vestits de colors vius. A més, existeixen estils regionals de nongak i segons l’àrea, hi ha diferències en la composició de la banda, l'estil interpretatiu, el ritme i el vestuari. Això permet que s’estableixi un sentit d'identitat compartida entre els membres de cada comunitat que practiquen el nongak . 

Haenyeo 해녀

➞ Inscrit l’any 2016 

Les haenyeo són una comunitat de dones de l’illa de Jeju que se submergeixen deu metres sota el mar sense l’ajuda de màscares d’oxigen per agafar mariscs. Aquestes dones, algunes de vuitanta anys, es reuneixen set hores diàries durant tres mesos de l’any per pescar i compartir coneixements sobre el mar. Aquests són transmesos a les generacions més joves dins de la família, però també en cooperatives de pesca locals, associacions de haenyeo o escoles de l’illa de Jeju. 

La cultura de les haenyeo ha contribuït a l'avenç de l'estatus de la dona a la comunitat i ha promogut la sostenibilitat ambiental amb els seus mètodes ecològics de pesca. 

 

Havíeu sentit mai a parlar sobre els patrimonis culturals immaterials de Corea del Sud? Coneixíeu els que us hem presentat en el blog d’avui? Us llegim!