Kimjang (김장)

¿Sabíais que el pasado día 22 fue el Día Internacional del Kimchi? Por este motivo os traemos este post sobre una de las comidas más típicas de Corea.

Kimjang (김장), o también denominado Gimjang, es el proceso tradicional de elaboración y la conservación del kimchi. Es tradición que miles de familias coreanas se reúnan a finales de otoño (lo cual puede variar según las temperaturas) con tal de prepararse para llevar a cabo dicho proceso. Asimismo, existen diferencias regionales y los métodos e ingredientes específicos utilizados en el kimjang se consideran una herencia familiar importante.

Antiguamente, antes de la invención de la refrigeración moderna, la conservación de alimentos resultaba algo tedioso, ya que había que enterrarlos bajo tierra en ollas de cerámica onggi (옹기) con tal de mantenerlos en una temperatura más constante. Por eso tanto familias como comunidades se unían en esta práctica colectiva para poder elaborar suficiente sustento alimenticio durante los meses más fríos del año.

En diciembre de 2013 el kimjang fue incluido en la lista de Patrimonio Cultural Inmaterial de la UNESCO. Además, en Corea del Sur, podemos encontrar el Instituto de Investigación Global para el Kimchi, el Museo del Kimchi y el Festival anual de Elaboración del Kimchi de Seúl (서울김장문화제). A través de estas instituciones y centros consiguen promover y perpetuar la tradición del kimjang en las zonas más metropolitanas de Corea del Sur y, especialmente, entre las generaciones más jóvenes donde cada vez es menos típico participar en la confección de este alimento.

Otoño en Corea

Mucha gente considera el otoño una de las mejores estaciones para viajar a Corea. ¡Y no se equivocan!

Entre los meses de septiembre, octubre y noviembre se puede disfrutar del espectáculo del cambio de color de las hojas en distintos puntos del país.  Mucha gente espera con ilusión estas fechas, en las que cada año se predice cuáles serán los mejores días entre estos meses para disfrutar este fenómeno. Cuando una zona, normalmente designada por una montaña, alcanza un 20% de las hojas coloreadas se empieza a hablar del primer follaje. Sin embargo, los mejores días para disfrutar de ello no llegan hasta dos semanas más tarde, cuando se tiñen de colores hasta el 80% de las hojas, y entonces se habla del punto álgido del follaje.

 

Una actividad popular para ello es el senderismo en montañas y parques nacionales. ¡Aquí os dejamos las mejores destinaciones!

PARQUE NACIONAL DE SEORAKSAN

Ubicado en el noreste de Corea, en Sokcho, el Parque Nacional de Seoraksan aloja una de las montañas más grandes de Corea.

 

PARQUE NACIONAL DE NAJAENGSAN

Ubicado en el suroeste de la península, en Jeong-eup. Este parque es famoso por sus cascadas y por dos de los templos budistas que se pueden encontrar ahí, el templo de Baekyangsa y el templo de Naejangsa.

PARQUE NACIONAL DE JIRISAN

Ubicado en el suroeste de Corea, en Jeolla-do, el Parque Nacional de Jirisan es el parque nacional más grande y antiguo del país, además de alojar su segunda montaña más alta.

Si estás visitando Busan, este parque se encuentra a dos horas en coche de la ciudad.

Si prefieres un plan más tranquilo y ver el cambio de estación desde la comodidad de la ciudad, aquí tienes otros lugares donde puedes disfrutarlo sin salir de Seúl:

HANEUL PARK

El World Cup Park está formado por 5 grandes parques, siendo el Haneul Park uno de los más populares al tener el terreno más elevado y poder disfrutar en él de increíbles vistas panorámicas de Seúl. Además, durante el mes de octubre tiene lugar el Seúl Eulalia Festival, donde la gente disfruta de un espectáculo de luces y de diversos eventos para homenajear a esta flor que empieza a florecer en toda la península.

 

GYEONGUI LINE FOREST PARK

Un paseo que suele pasar desapercibido para los turistas, donde antiguamente había una vía de tren que hoy en día crea el camino que lo recorre, rodeado de bonitas cafeterías y lugares para sentarse y disfrutar del ambiente.

 

PALACIOS DE GYEONGBOKGUNG, CHANGDEOKGUNG,

DEOKSUGUNG Y CHANGGYEONGGUNG

Si además quieres disfrutar de la arquitectura tradicional, pasear por estos enormes palacios y sus jardines será un plan que no te querrás perder.

Gwangju 1980

Avui toca parlar d'un dels fets històrics que va canviar el curs de la política coreana. 

Després de la Gerra Civil coreana (1950-1953) Corea va viure una república minsa, ja que amb el cop d'Estat de Park Chun-hee va començar a 18 anys de dictadura. Després de ser assassinat el 1979, Chun Doo-hwan, líder de les forces militars, va reprendre el poder, establint així un altre govern dictatorial el 1980.

Després de quasi dues dècades de dictadura, el país va experimentar tot un seguit de repressions socials, presa de llibertats, brutalitat policial i la prohibició de tota discrepàncies polítiques gràcies a una Llei Marcial impecable. 

L'economia va millorar al llarg del govern dictatorial, degut però a la falta de drets del treballador i sindicats. Entre la foscor, hi trobàvem els moviments anti-dictatorials dels 70 sobrevivien durant aquesta nova dècada dels 80, com una petita llum d'esperança. Els moviments dels 70 foren originats per universitaris i professors. Els mateixos estudiants i educadors que el 15 de maig de 1980 tornen a manifestar-se a Seül. 

Hi va haver alguns detinguts, però això és només l'aperitiu.

La regió de Jeolla, on situem Gwangju, era considerat "el graner de la nació" i com a tal els seus recursos naturals es veien sobreexplotats, però més ho estaven els habitants del territori. Aviat, aquest graner es convertirà en l'epicentre de la revolució per la democràcia.

18 de maig 1980: Gwangju explota i comença l'aixecament popular contra el govern dictatorial.

Les tropes arribaren a la regió i assetjaren la ciutat. No hi podia entrar recursos necessaris, ni molt menys sortir-ne. La gent es trobava atrapada dins d'una ciutat on cada moviment es podia considera com a excusa perquè l'exèrcit descarregués la seva metralla. 

Tot i que no tenim xifres oficials, s'estima que les baixes van arribar a les 2000 persones i es van arrestar unes 1400.

Mentre Gwangju es cobria de sang i cadàvers duran 4 dies, el govern va crear notícies falses sobre l'aixecament popular, inflant els números de soldats i policies morts, entre d'altres. Així i tot, el fet d'enviar tropes militars per aplacar la població només va agreujar la poca popularitat de Chun, que va veure l'augment de rebels fins al final del seu govern el 1988.

Això no és tot, aquest moment històric de Corea del Sud té una anècdota tan important com els fets en si: Jürgen Hizpeter. Un periodista alemany  especialitzat en afers de l'Àsia Oriental, es va escapolir dins de Gwangju el 20 de Maig. Allí va immortalitzar els fets més cruents de la massacre amb la intenció de fer-les arribar arreu del món. I així fou. Des del Japó, va enviar les imatges a Alemanya, que al seu torn les va distribuir internacionalment.




Tot i que la massacre de Gwangju va acabar amb una enorme xifra de baixes i empresonats, la veu del Moviement per la Democràcia es va fer ressò per tota la nació i fins i tot internacionalment. 

D'aquests fets en va fer 40 anys el dilluns passat. L'impacte dels fets del 18 de Maig es troben per tota Corea i en molts formats, entre ells la pel·lícula "Taxi Driver" (2013) que us recomanem amb fervor. 


L'Aixecament de Gwangju no només part de la història contemporània coreana, sinó també un símbol de llibertat i lluita popular contra l'opressió dictatorial, que hauria de formar part de les lliçons d'història arreu del món.

Fabricated City

 주작된 도시

• Director: Park Kwanhyun
• Any: 2017
• Elenc: Ji Chanwook, Shim Eunkyung, Ahn Jaehong, Kim Sangho, Oh Jungse

Sinopsis:

Tot i ser un campió de Taekwondo, el nostre protagonista Kwon Yoo, ha caigut en desgràcia. Els seus dies de glòria han quedat enrere, i ara és un aficionat a un videojoc anomenat Resurrection. Amb el seu grup d'amics, a qui mai ha vist en persona, es passa dia i nit salvant el món de guerres, i destrucció.


Un dia, però, entre partides de Resurrection, Kwon Yoo s'adona que una noia es deixa el mòbil a la cadira, i córrer a atrapar-la per retornar-li. Aquesta serà el punt de no retorn, que donarà el tret de sortida a un infern. Condemnat per l'assassinat d'aquesta noia, Kwon Yoo es veu entre reixes d'una de les presons amb els delinqüents més perillosos del país.











Acció trepidant, sense un moment de pausa, tragèdia i escenes que tallen la respiració. Com sempre, Ji Chang Wook es troba com peix al mar en aquest gènere, i ens dóna un personatge que tot i humà, no dubte a reptar els límits.



El cinema coreà té un gran repertori de pel·lícules d'acció equivalents en qualitat a les de Hollywood. Fabricated City però, és una crítica a un sistema judicial corrupte i la influència de les classes socials més elevades sobre el poder judicial. És una crítica social encoberta per explosions i hackers. Aquest mètode d'usar fantasia o escenes d'acció per tapar una crítica punyent, la trobem al cinema coreà des dels anys de la dictadura.

Us recomanem doncs, que mireu aquesta pel·lícula amb una ment oberta, que us fixeu amb la crítica amagada darrere de cada diàleg i cada escena.

Ceremònia de majoria d'edat

El tercer divendres de Maig, a Corea del Sud es celebra l'anomenada 성년의 날 que podem traduir com a cerimònia de majoria d'edat.

És una tradició que neix de la mentalitat confuciana de la majoria d'edat. Antigament aquest ritual simbolitzava el començament de l'edat adulta i per tant, el primer pas cap a la cultivació de l'essència personal o ki. Es considera que al complir 20 anys el ki es desperta.

Avui en dia és una celebració més simbòlica però, hi trobem encara espurnes de la tradició neoconfuciana. Els nois i noies que han complert o compliran 20 anys, es vesteixen amb els hanboks adults, els nois es posen el barret anomenat gat (갓) i les noies canvien el llaç del cabell o daenggi  (댕기) per una pinça del cabell.

A les noies se'ls hi regala roses i petons. Però ambdós nois i noies reben diners i una festa que sol acabar a la discoteca.

El conte de la granoteta verda 청개구리

청개구리

Temps era temps, en un estany molt petit, hi vivia una granoteta verda amb la seva mare. Eren molt feliços i s'estimaven molt, però el petit era una mica rebel i no sempre feia cas a la seva mare.

Un matí, la mare li va dir "Petit, si us plau, vés a buscar sopar." Però, la granoteta va sortir a jugar amb la tortuga.

Dia sí i dia també, la granoteta anava desobeint a la mare.

La preocupació només va augmentar un cop la granoteta va créixer i encara continuava amb la mateixa actitud.

Quan la mare es va posar molt malalta, tement que se li acabava el temps, li va demanar al seu fill: "Enterra'm a la riba del riu quan em mori."

La riba no era un bon lloc per enterrar a cap criatura perquè s'inundava fàcilment, erosionant el terreny.

La mare però, que no era ximple, li va demanar específicament la riba, per què sabia que el seu fill ho faria al revés, i l'enterraria a la vall assolellada, on ella realment volia descansar.

Però, per la sorpresa de tothom, un cop la mare granota va morir, la granoteta va decidir seguir les instruccions al peu de la lletra, obeint per fi a la seva mare. 

Avui parlem d'una faula molt popular a Corea del Sud: 청개구리 que es tradueix a arreu com "Per què ploren les granotes quan plou?"

Aquest conte vol ensenyar als nens a creure als pares, però hi ha un grup de K-Pop que va decidir girar la truita a aquest significat.

Pentagon treuen el tema Naughty Boy, on expliquen la història d'un jove que mai fa el què li diuen. No tant per rebel·lió, sinó per què és tossut i s'ho vol passar bé a la vida.

Així i tot, aquest noi està disposat a canviar per amor, fent referència al canvi d'actitud que la granoteta fa per amor a la seva mare.

Veiem a nens amb jaquetes verdes, jugant amb una figura que representa la granoteta sota la pluja. Ells també van vestits amb caputxes o amb uniformes anomenats "granotes" en molts idiomes. 

Les granotetes s'ho passen bé als seus llocs de treball, els veiem ballant, jugant llençant capses. És una lliçó molt interessant, ja que, les feines que fan són considerades inferiors per la societat, ells les fan encantats. Ens demostren així que és igual les condicions, hem d'intentar passar-nos-ho bé i ser positius, sense importar-nos el què diuen els altres.

Us deixem el link del vídeo sencer aquí, de la mateixa manera que us recomanem fer cas als pares, però passeu-vos-ho bé encara que les condicions no siguin favorables!

어버이날 Dia dels Pares

Feliç dia dels Pares! El dia 8 de Maig a Corea del Sud se celebra el 어버이날. 

La diada dedicada als pares. Introduïda a la península per les comunitats cristianes que van començar a celebrar el Dia de la Mare el 8 de Maig. L'any 1930 s'oficialitza el dia com a diada nacional. Ràpidament, s'afegeix la tradició confuciana de lloança als avantpassats, i el 1973 el dia es canvia per tal de celebrar pares i mares per igual.

font: worldpress

Durant el 8 de Maig, és tradicional regalar als pares rams de clavells vermells (카네이션) que simbolitzen apreci i amor. És habitual també reunir a tota la família per tal de passar tot el dia junts.

font: worldpress

Des d'àpats a activitats a l'exterior, 어버이날 és un dia de gratitud i lloança. No hi ha un menjar típic pel 어버이날,  però sol ser una celebració formal, per tant és molt normal veure a famílies vestides de vint-i-un botons als restaurants.