Gwangju 1980

Avui toca parlar d'un dels fets històrics que va canviar el curs de la política coreana. 

Després de la Gerra Civil coreana (1950-1953) Corea va viure una república minsa, ja que amb el cop d'Estat de Park Chun-hee va començar a 18 anys de dictadura. Després de ser assassinat el 1979, Chun Doo-hwan, líder de les forces militars, va reprendre el poder, establint així un altre govern dictatorial el 1980.

Després de quasi dues dècades de dictadura, el país va experimentar tot un seguit de repressions socials, presa de llibertats, brutalitat policial i la prohibició de tota discrepàncies polítiques gràcies a una Llei Marcial impecable. 

L'economia va millorar al llarg del govern dictatorial, degut però a la falta de drets del treballador i sindicats. Entre la foscor, hi trobàvem els moviments anti-dictatorials dels 70 sobrevivien durant aquesta nova dècada dels 80, com una petita llum d'esperança. Els moviments dels 70 foren originats per universitaris i professors. Els mateixos estudiants i educadors que el 15 de maig de 1980 tornen a manifestar-se a Seül. 

Hi va haver alguns detinguts, però això és només l'aperitiu.

La regió de Jeolla, on situem Gwangju, era considerat "el graner de la nació" i com a tal els seus recursos naturals es veien sobreexplotats, però més ho estaven els habitants del territori. Aviat, aquest graner es convertirà en l'epicentre de la revolució per la democràcia.

18 de maig 1980: Gwangju explota i comença l'aixecament popular contra el govern dictatorial.

Les tropes arribaren a la regió i assetjaren la ciutat. No hi podia entrar recursos necessaris, ni molt menys sortir-ne. La gent es trobava atrapada dins d'una ciutat on cada moviment es podia considera com a excusa perquè l'exèrcit descarregués la seva metralla. 

Tot i que no tenim xifres oficials, s'estima que les baixes van arribar a les 2000 persones i es van arrestar unes 1400.

Mentre Gwangju es cobria de sang i cadàvers duran 4 dies, el govern va crear notícies falses sobre l'aixecament popular, inflant els números de soldats i policies morts, entre d'altres. Així i tot, el fet d'enviar tropes militars per aplacar la població només va agreujar la poca popularitat de Chun, que va veure l'augment de rebels fins al final del seu govern el 1988.

Això no és tot, aquest moment històric de Corea del Sud té una anècdota tan important com els fets en si: Jürgen Hizpeter. Un periodista alemany  especialitzat en afers de l'Àsia Oriental, es va escapolir dins de Gwangju el 20 de Maig. Allí va immortalitzar els fets més cruents de la massacre amb la intenció de fer-les arribar arreu del món. I així fou. Des del Japó, va enviar les imatges a Alemanya, que al seu torn les va distribuir internacionalment.




Tot i que la massacre de Gwangju va acabar amb una enorme xifra de baixes i empresonats, la veu del Moviement per la Democràcia es va fer ressò per tota la nació i fins i tot internacionalment. 

D'aquests fets en va fer 40 anys el dilluns passat. L'impacte dels fets del 18 de Maig es troben per tota Corea i en molts formats, entre ells la pel·lícula "Taxi Driver" (2013) que us recomanem amb fervor. 


L'Aixecament de Gwangju no només part de la història contemporània coreana, sinó també un símbol de llibertat i lluita popular contra l'opressió dictatorial, que hauria de formar part de les lliçons d'història arreu del món.