“El deporte para la paz”, per Hong-jo Chung.

El passat 27 de Febrer, l'Institut Sejong de Barcelona va celebrar la inauguració oficial de la seu a Barcelona, amb la honorable visita de l'ambaixador de la República de Corea Hong-jo Chung. 

Després de la cerimònia d'inauguració, l'ambaixador va oferir una conferència oberta a la Facultat de Traducció i Interpretació, titulada "El deporte para la paz". 

La conferència va girar entorn a la situació de reconciliació a la península coreana, i quin paper ha jugat l'esport en les relacions entre les dues corees. 

A continuació explicarem el contingut de la conferència a partir de les paraules de l'ambaixador. 

L'any 2017 la península coreana va arribar a un clima de màxima tensió entre les dues corees, encarant actes de provocació per part de Corea del Nord, que va realitzar assajos nuclears i repetits llançaments de míssils balístics. Això va despertar una seria amenaça per la seguretat global i la comunitat internacional va respondre amb sancions fermes contra Corea del Nord. El president d'Estats Units, Donald Trump, fins hi tot va suggerir la possibilitat d'un atac preventiu, parlant sobre un enfrontament amb foc i fúria. Les seves paraules van ser que Corea del Nord "will be met with fire and fury, like the world has never seen". Després d'aquestes paraules, Kim Jong-un va recordar que el botó nuclear sempre està sobre la seva taula, i Trump va respondre per Twitter que el seu botó era més gran i poderós. 

El 2018 però, tot va canviar: es van celebrar tres cimeres inter coreanes i una altra entre Corea del Nord i EEUU. La primera cimera es va fer a finals d'abril en el lloc que més simbolitza al divisió entre les dues corees, la anomenada panmunjom. Aquest lloc és la línia que marca la frontera entre els dos països, i on es duen a terme la majoria de negociacions entre les dues corees. Els dos presidents es van trobar en aquest punt, i van creuar junts la línia (cap al nord i cap al sud). 

Al juny del mateix any es va celebrar a Singapur una cimera entre Kim Jong-un i Donald Trump, i al setembre Moon Jae-in, president de Corea del Sud, va fer una visita al nord, on va fer un discurs davant de 150.000 ciutadans de Pyongyang (capital de Corea del Nord) a l'estadi  Rungrado. Les seves paraules van ser "construïm la península coreana amb la pau, sense armes ni amenaces nuclears". Un altre acte simbòlic va ser el de pujar a la muntanya Paekdu, lloc d'origen de la península coreana. Els dos presidents van enfilar-se junts al cim de la muntanya, mostrant una bona relació. 

Després d'aquestes trobades s'ha generat una nova i emocionant atmosfera en la península coreana, i un clima d'anhel i esperança. Kim Jong-un ha confirmat la seva voluntat ferma d'arribar a una desnuclearització completa, i les dues corees han acordat treballar per millorar les seves relacions bilaterals. El Ministre d'Unificació de Corea del Sud i la Comissió d'Unificació de Corea del Nord també s'han reunit per a treballar i posar fi a les hostilitats i les accions militars. Els ministres de defensa van firmar l'acord militar, amb mesures com la eliminació de llocs de vigilància dins la zona desmilitaritzada. 

Posterior a la visita que va fer el president Moon a Corea del Nord, aquest esta va trobar amb el Papa Francesc el 8 d'octubre al Vaticà. Les paraules del Papa van ser "recolzo fermament els esforços del govern coreà en la busca d'un procés de pau a la península coreana. No es detingui, no tingui por". En aquella reunió el president Moon va transmetre la voluntat de Kim Jong-un de convidar al Papa a Corea del Nord, la qual cosa no va rebutjar el Papa Francesc.


Però, quines han estat les raons per aquest canvi tant dràstic entre les relacions d'aquests països?


Els esports. Un dels factors clau del canvi van ser els esports, en concret els Jocs Olímpics d'hivern celebrats al febrer de 2018 a Pyeongchang, Corea del Sud. Com hem mencionat abans, la comunitat internacional va imposar unes fortes sancions contra Corea del Nord. El govern de Corea del Sud va participar en aquestes sancions internacionals, però explorant sempre la possibilitat de dialogar amb el Nord, sota la convicció de que la guerra no s'ha de repetir a la península.

En aquesta sintonia, amb el recolzament del comitè olímpic internacional, Moon va convidar en diferents ocasions durant l'any 2017 a Corea del Nord a participar en els Jocs Olímpics de Pyeongchang. Després de 6 mesos, Kim Jong-un va respondre positivament en el seu discurs d'any nou de 2018, prenent partit en els JJOO d'hivern.

Durant la cerimònia d'inauguració, les delegacions de les dues corees van desfilar juntes sota la bandera unificada, i fins hi tot van arribar a competir en un equip conjunt de hoquei femení sobre gel. Aquesta però, no va ser la primera vegada que es creava un equip conjunt en campionats esportius. L'any 1991, en el campionat mundial de tennis de taula (ping-pong), hi va participar el primer equip conjunt entre les dues Corees. En aquest esport, Xina ha obtingut gairebé sempre la primera posició en els campionats, però l'any 91, amb l'equip unificat, Corea va guanyat a Xina per primera vegada en la categoria de tennis de taula femení. Aquesta victòria va ser molt emocionant i significativa per a Corea.

En els JJOO de Pyeongchang 2018, les actuacions artístiques representades per la delegació de Corea del Nord van estar carregades de simbolisme i emoció. La organització i la celebració dels Jocs van generar la atmosfera propícia per a iniciar diàlegs entre les dues corees.

Durant els Jocs, alguns alts càrrecs de Corea del Nord van prendre part en la cerimònia d'inauguració per a tractar assumptes bilaterals, amb l'objectiu de rebaixar la tensió en la regió. Aquests gests van ser corresposts per el govern del Sud, que poc després va enviar al Nord representants del president. Kim Jong-un, aleshores, va proposar la realització de la cimera inter-coreana i una reunió amb Trump per dialogar sobre l'assumpte nuclear.

També les dues corees van formar equips conjunts als jocs asiàtics de 2018, en la categoria de tennis de taula, guanyant altra vegada contra Xina i rebent la medalla d'or. Fins hi tot al campionat mundial de handbol del passat gener de 2019 celebrat a Alemanya, corea va participar conjuntament. Ara, les dues corees han arribat a l'acord de posar tots els seus esforços per celebrar conjuntament els Jocs Olímpics del 2032.

És evident que l'esport per sí mateix no pot solucionar aquest tipus de conflictes i problemes, com ara la desnuclearització o el desenvolupament de les relacions coreanes, però pot contribuir de forma important a generar la atmosfera idònia per a iniciar un diàleg i promoure l'intercanvi i la cooperació entre els països. Per exemple, el passat desembre, la lluita tradicional coreana ssireum, va ser afegida a la llista de patrimoni de la humanitat de la UNESCO, després d'una proposta conjunta entre les dues corees.

En qualsevol cas, aquest any marcarà una fita molt important per la situació de la península coreana.