Avuí us portem una nova entrada al blog! Previament ja haviem parlat sobre algunes faules i llegendes coreanes, i en l'entrada d'avuí us portem una segona part!
Barigongju (바리 공주)
“Barigongju” (바리 공주) és un mite del xamanisme coreà. Tracta sobre una princesa i narra la historia del seu viatge a l’inframon. El mite diu així: una princesa, la qual era la sèptima filla del rei Ogu, va ser abandonada pels seus pares, ja que aquets volien un nen i no estaven contents amb el fet de haver tingut una altra filla. D’aquesta manera la princesa es transforma en una nena abandonada i d’aquí surt el seu nom: Bari. Bari és acollida per una parella d’ancians sense fills i anys després ha de tornar a palau, ja que els seus pares han caigut en una malaltia molt greu i volen que la princesa s’embarqui en un viatge a l’inframón per tal de trobar una cura.
La princesa, al veure que cap de les seves sis germanes vol fer aquest viatge, accedeix a anar ella. Però, per tal de poder fer-lo, ha de perdre la seva identitat i vestir-se d’home i així poder viatjar entre les ànimes.
No obstant, quan arriba a l’inframón el guardià d’aquest la descobreix i li diu que ell li dona la cura a canvi de que ella es casi amb ell. Per tal d’obtenir la cura, ella es casa, però malauradament al tornar al món dels vius descobreix que els seus pares ja han mort degut a que un dia a l’inframón és un any al món dels vius.
De totes maneres, se li reconeix l’acte de pietat cap al seus pares, i això fa que la princesa es transformi en la protectora dels morts i deessa de l’inframón. Per aquest motiu en la tradició xamànica, quan algú mor s’explica o canta la historia de la princesa Bari, per tal de que la deessa acompanyi la seva ànima a l’inframon.
Drac coreà (용)
Els dracs coreans son criatures llegendàries que formen part del folklore i la mitologia coreana. En aquesta, els dracs són criatures benvolents, sovint relacionades amb l’agricultura i l’aigua, i considerats portadors de la pluja i els núvols. Per aquest motiu es creu que els dracs han viscut en rius, llacs, mars o llacunes.
Els dracs són uns éssers molt simbòlics en la mitologia i l’art coreans i moltes vegades es poden veure mencionats en textos antics, on els descriuen com éssers intel·ligents, savis, capaços de parlar i amb emocions complexes com la bondat o la gratitud.
Dokkaebi (도깨비)
Els “dokkaebi” (도깨비) també son éssers llegendaris de la mitologia i folklore coreans. Són coneguts com a goblins, o follets, i tenen poders i habilitats extraordinàries que sovint utilitzen per a interactuar amb els humans. Aquestes interaccions poden ser bromes o simplement donar ajuda.
Es pot trobar la documentació més antiga coneguda sobre els goblins dins del conte de la compilació Samguk Yusa “Lady Dohwa and Bachelor Bihyeong” de l’era de Silla durant la dinastia de Goryeo. També estan presents en moltes antologies de contes populars de la dinastia Joseon.
Els dokkaebi neixen de la possessió d’un objecte (com eines de la llar com per exemple, una escombra) o objectes tacats de sang humana. La seva aparença es representa de maneres molt diferents segons el període històric però totes tenen en comú que són representats com éssers temibles.
Diferents versions dels mites sobre els goblins els hi donen característiques diferents. En alguns són inofensius però entremaliats, i gasten bromes a la gent. A més, tenen un foc que anuncia la seva aparició, el qual s’assembla a una llum de brillantor suau o a flames blaves altes.
També poden portar objectes màgics com un barret anomenat dokkaebi gamtu (도깨비 감투), el qual té la capacitat de fer invisible al que faci ús d’ell.
Namu Doryeong (나무도령)
El “Namu Doryeong” (나무도령, “Mestre dels arbres”) és un conte coreà folklòric que parla sobre la historia del fill d’un arbre i una fada. Durant una gran inundació, el noi que anava pujat sobre el tronc del seu pare, salva a tots els animals que veu i finalment arriba a dalt d’una muntanya, on troba a una dona gran i a les seves filles. El noi es casa amb una de les filles i d’aquest amanera es converteixen en els creadors de la humanitat. Aquest mite és el mite de la creació, i ens pot recordar al mite de l’Arca de Noè.
El mite diu així: una vegada, no fa molt de temps, una fada va baixar a la Terra i es va asseure a descansar a l’ombra d’un arbre. La fada i l’arbre van tenir un fill i, quan aquest va créixer, la fada va tornar al cel. El nen jugava amb l’arbre i es referia a ell com a “pare”, així que el van anomenar “Namu Doryeong”. Un bon dia, l’arbre li va dir al nen que, si algun cop venia una pluja molt forta, el nen hauria de pujar a l’arbre i navegar a sobre d’ell. Tal i com el seu pare va dir, va caure una pluja ben forta, i la Terra va quedar inundada. En Namu Doryeong va pujar damunt del seu pare, el qual havia caigut, i mentre flotaven es van trobar formigues, mosquits, tot tipus d’animals que volien ser rescatats; el noi, amb el permís del seu pare, així ho va fer. També es va trobar amb un noi i, en contra del seu pare, el va salvar.
Un cop la pluja va parar, es van dirigir a una casa situada al cim de la muntanya més alta. Allà vivien una dona gran amb la seva filla i una criada. La dona estava buscant marits per les dos noies i el noi que va ser rescatat per Namu Doryeong, al voler casar-se ell amb la filla i no amb la criada, li va dir a la mare que en Namu Doryeong sabia distingir grans de mill escampats sobre un llit de sorra. Quan la mare va demanar veure l'habilitat de la Namu Doryeong per ella mateixa, Namu Doryeong es va trobar en problemes, ja que no posseïa aquesta habilitat. Just aleshores, les formigues van retornar-li el favor d’haver-les salvat durant la inundació i van recollir el mill escampat per la sorra. La mare va portar a la seva filla a l'habitació del costat est de la casa, i la criada a l'habitació del costat oest, dient a Namu Doryeong i al noi rescatat que escollissin les seves dones per ells mateixos. Just aleshores, un dels mosquits que Namu Doryeong havia salvat va venir volant i li va dir on era la filla, retornant-li així el favor també. Namu Doryeong es va casar amb la filla i el noi es va casar amb la criada. Com que el diluvi havia acabat amb tots els altres humans a la terra, de la unió entre en Namu Doryeong i la filla va néixer la nova raça humana.
Haechi (해치)
“Haechi” és una criatura llegendària de la mitologia coreana. A primera vista, des d’un punt de vista occidental, es pot confondre amb un lleó, però en realitat és un gos amb cap de lleó, amb
una campana al coll i amb ales, recobert d’escates i amb l’habilitat de menjar foc. Degut a aquesta habilitat, es creu que Haechi és un protector en contra dels focs, els desastres i representa la bona fortuna i la justícia.
Escultures d’aquesta criatura es van fer servir durant la dinastia Joseon ja que creien que la seva imatge podia protegir la ciutat de Hanyang (l’actual Seül) de desastres naturals i mantenir la llei i l’ordre.
Segons la llegenda, Haechi és un ésser que pot viatjar en el temps i pot controlar i prevenir el foc i qualsevol desastre que pogués afectar al poble coreà i els palaus reials. Per aquest motiu, es poden trobar moltes escultures d’aquesta criatura a l’entrada de palaus, com per exemple, a les entrades del palau de Gyeongbokgung o petites figures a les llars de les famílies coreanes.
Actualment, Haechi és la icona i el símbol oficial de la ciutat de Seül, comptant inclús amb una representació caricaturitzada de la criatura llegendària.
