Gwangju 1980

Avui toca parlar d'un dels fets històrics que va canviar el curs de la política coreana. 

Després de la Gerra Civil coreana (1950-1953) Corea va viure una república minsa, ja que amb el cop d'Estat de Park Chun-hee va començar a 18 anys de dictadura. Després de ser assassinat el 1979, Chun Doo-hwan, líder de les forces militars, va reprendre el poder, establint així un altre govern dictatorial el 1980.

Després de quasi dues dècades de dictadura, el país va experimentar tot un seguit de repressions socials, presa de llibertats, brutalitat policial i la prohibició de tota discrepàncies polítiques gràcies a una Llei Marcial impecable. 

L'economia va millorar al llarg del govern dictatorial, degut però a la falta de drets del treballador i sindicats. Entre la foscor, hi trobàvem els moviments anti-dictatorials dels 70 sobrevivien durant aquesta nova dècada dels 80, com una petita llum d'esperança. Els moviments dels 70 foren originats per universitaris i professors. Els mateixos estudiants i educadors que el 15 de maig de 1980 tornen a manifestar-se a Seül. 

Hi va haver alguns detinguts, però això és només l'aperitiu.

La regió de Jeolla, on situem Gwangju, era considerat "el graner de la nació" i com a tal els seus recursos naturals es veien sobreexplotats, però més ho estaven els habitants del territori. Aviat, aquest graner es convertirà en l'epicentre de la revolució per la democràcia.

18 de maig 1980: Gwangju explota i comença l'aixecament popular contra el govern dictatorial.

Les tropes arribaren a la regió i assetjaren la ciutat. No hi podia entrar recursos necessaris, ni molt menys sortir-ne. La gent es trobava atrapada dins d'una ciutat on cada moviment es podia considera com a excusa perquè l'exèrcit descarregués la seva metralla. 

Tot i que no tenim xifres oficials, s'estima que les baixes van arribar a les 2000 persones i es van arrestar unes 1400.

Mentre Gwangju es cobria de sang i cadàvers duran 4 dies, el govern va crear notícies falses sobre l'aixecament popular, inflant els números de soldats i policies morts, entre d'altres. Així i tot, el fet d'enviar tropes militars per aplacar la població només va agreujar la poca popularitat de Chun, que va veure l'augment de rebels fins al final del seu govern el 1988.

Això no és tot, aquest moment històric de Corea del Sud té una anècdota tan important com els fets en si: Jürgen Hizpeter. Un periodista alemany  especialitzat en afers de l'Àsia Oriental, es va escapolir dins de Gwangju el 20 de Maig. Allí va immortalitzar els fets més cruents de la massacre amb la intenció de fer-les arribar arreu del món. I així fou. Des del Japó, va enviar les imatges a Alemanya, que al seu torn les va distribuir internacionalment.




Tot i que la massacre de Gwangju va acabar amb una enorme xifra de baixes i empresonats, la veu del Moviement per la Democràcia es va fer ressò per tota la nació i fins i tot internacionalment. 

D'aquests fets en va fer 40 anys el dilluns passat. L'impacte dels fets del 18 de Maig es troben per tota Corea i en molts formats, entre ells la pel·lícula "Taxi Driver" (2013) que us recomanem amb fervor. 


L'Aixecament de Gwangju no només part de la història contemporània coreana, sinó també un símbol de llibertat i lluita popular contra l'opressió dictatorial, que hauria de formar part de les lliçons d'història arreu del món.

Fabricated City

 주작된 도시

• Director: Park Kwanhyun
• Any: 2017
• Elenc: Ji Chanwook, Shim Eunkyung, Ahn Jaehong, Kim Sangho, Oh Jungse

Sinopsis:

Tot i ser un campió de Taekwondo, el nostre protagonista Kwon Yoo, ha caigut en desgràcia. Els seus dies de glòria han quedat enrere, i ara és un aficionat a un videojoc anomenat Resurrection. Amb el seu grup d'amics, a qui mai ha vist en persona, es passa dia i nit salvant el món de guerres, i destrucció.


Un dia, però, entre partides de Resurrection, Kwon Yoo s'adona que una noia es deixa el mòbil a la cadira, i córrer a atrapar-la per retornar-li. Aquesta serà el punt de no retorn, que donarà el tret de sortida a un infern. Condemnat per l'assassinat d'aquesta noia, Kwon Yoo es veu entre reixes d'una de les presons amb els delinqüents més perillosos del país.











Acció trepidant, sense un moment de pausa, tragèdia i escenes que tallen la respiració. Com sempre, Ji Chang Wook es troba com peix al mar en aquest gènere, i ens dóna un personatge que tot i humà, no dubte a reptar els límits.



El cinema coreà té un gran repertori de pel·lícules d'acció equivalents en qualitat a les de Hollywood. Fabricated City però, és una crítica a un sistema judicial corrupte i la influència de les classes socials més elevades sobre el poder judicial. És una crítica social encoberta per explosions i hackers. Aquest mètode d'usar fantasia o escenes d'acció per tapar una crítica punyent, la trobem al cinema coreà des dels anys de la dictadura.

Us recomanem doncs, que mireu aquesta pel·lícula amb una ment oberta, que us fixeu amb la crítica amagada darrere de cada diàleg i cada escena.

Ceremònia de majoria d'edat

El tercer divendres de Maig, a Corea del Sud es celebra l'anomenada 성년의 날 que podem traduir com a cerimònia de majoria d'edat.

És una tradició que neix de la mentalitat confuciana de la majoria d'edat. Antigament aquest ritual simbolitzava el començament de l'edat adulta i per tant, el primer pas cap a la cultivació de l'essència personal o ki. Es considera que al complir 20 anys el ki es desperta.

Avui en dia és una celebració més simbòlica però, hi trobem encara espurnes de la tradició neoconfuciana. Els nois i noies que han complert o compliran 20 anys, es vesteixen amb els hanboks adults, els nois es posen el barret anomenat gat (갓) i les noies canvien el llaç del cabell o daenggi  (댕기) per una pinça del cabell.

A les noies se'ls hi regala roses i petons. Però ambdós nois i noies reben diners i una festa que sol acabar a la discoteca.

El conte de la granoteta verda 청개구리

청개구리

Temps era temps, en un estany molt petit, hi vivia una granoteta verda amb la seva mare. Eren molt feliços i s'estimaven molt, però el petit era una mica rebel i no sempre feia cas a la seva mare.

Un matí, la mare li va dir "Petit, si us plau, vés a buscar sopar." Però, la granoteta va sortir a jugar amb la tortuga.

Dia sí i dia també, la granoteta anava desobeint a la mare.

La preocupació només va augmentar un cop la granoteta va créixer i encara continuava amb la mateixa actitud.

Quan la mare es va posar molt malalta, tement que se li acabava el temps, li va demanar al seu fill: "Enterra'm a la riba del riu quan em mori."

La riba no era un bon lloc per enterrar a cap criatura perquè s'inundava fàcilment, erosionant el terreny.

La mare però, que no era ximple, li va demanar específicament la riba, per què sabia que el seu fill ho faria al revés, i l'enterraria a la vall assolellada, on ella realment volia descansar.

Però, per la sorpresa de tothom, un cop la mare granota va morir, la granoteta va decidir seguir les instruccions al peu de la lletra, obeint per fi a la seva mare. 

Avui parlem d'una faula molt popular a Corea del Sud: 청개구리 que es tradueix a arreu com "Per què ploren les granotes quan plou?"

Aquest conte vol ensenyar als nens a creure als pares, però hi ha un grup de K-Pop que va decidir girar la truita a aquest significat.

Pentagon treuen el tema Naughty Boy, on expliquen la història d'un jove que mai fa el què li diuen. No tant per rebel·lió, sinó per què és tossut i s'ho vol passar bé a la vida.

Així i tot, aquest noi està disposat a canviar per amor, fent referència al canvi d'actitud que la granoteta fa per amor a la seva mare.

Veiem a nens amb jaquetes verdes, jugant amb una figura que representa la granoteta sota la pluja. Ells també van vestits amb caputxes o amb uniformes anomenats "granotes" en molts idiomes. 

Les granotetes s'ho passen bé als seus llocs de treball, els veiem ballant, jugant llençant capses. És una lliçó molt interessant, ja que, les feines que fan són considerades inferiors per la societat, ells les fan encantats. Ens demostren així que és igual les condicions, hem d'intentar passar-nos-ho bé i ser positius, sense importar-nos el què diuen els altres.

Us deixem el link del vídeo sencer aquí, de la mateixa manera que us recomanem fer cas als pares, però passeu-vos-ho bé encara que les condicions no siguin favorables!

어버이날 Dia dels Pares

Feliç dia dels Pares! El dia 8 de Maig a Corea del Sud se celebra el 어버이날. 

La diada dedicada als pares. Introduïda a la península per les comunitats cristianes que van començar a celebrar el Dia de la Mare el 8 de Maig. L'any 1930 s'oficialitza el dia com a diada nacional. Ràpidament, s'afegeix la tradició confuciana de lloança als avantpassats, i el 1973 el dia es canvia per tal de celebrar pares i mares per igual.

font: worldpress

Durant el 8 de Maig, és tradicional regalar als pares rams de clavells vermells (카네이션) que simbolitzen apreci i amor. És habitual també reunir a tota la família per tal de passar tot el dia junts.

font: worldpress

Des d'àpats a activitats a l'exterior, 어버이날 és un dia de gratitud i lloança. No hi ha un menjar típic pel 어버이날,  però sol ser una celebració formal, per tant és molt normal veure a famílies vestides de vint-i-un botons als restaurants.

어린이날 El Dia dels Nens

El 5 de Maig se celebra a Corea del Sud el Dia dels Nens o 어린이날. 

 
font: waidei

Introduït a Corea del Sud el 1923, aquesta festivitat no es troba dins la tradició coreana, sinó que ve de la mà de Bang Jeon Hwan, un escriptor de literatura infantil. Encara que la proposta es va fer el 1922, les forces d'ocupació japoneses van intentar prohibir la introducció d'aquesta festa.

És finalment, després de la Segona Guerra Mundial, que Corea oficialitza el Dia dels Nens com a festa nacional.

Durant el dia 5 de Maig, els nens gaudeixen d'un gran ventall d'activitats: començant amb les més familiars. Els pares regalen als seus fills diners i/o joguines, es menja kimchi (김치) i bulgogi (불고기) amb la família abans de sortir al parc a jugar.


font: yonhap news

Als parcs s'organtizen demostracions de Taekwondo (태권도), espectacles i jocs tradicionals com el Yut (윷). Però si els nens es cansen del parc, sempre poden anar als diferents zoològics, parcs d'atraccions, cinemes i museus on gaudeixen d'entrada gratuita durant tot el dia.


font: gukjenews